JUBILEU DE LA MARE DE DÉU DELS ÀNGELS DE BENAVITES
PEREGRINACIÓ A BENICALAF diumenge 2 d’agost 2009
AURORA
Faura: davant l’església
1—Benavites els pobles convida
cantar a l’Aurora per camins germans,
cantarem a la llum i a la vida
i a Nostra Senyora, la flor de les Valls.
Veniu a cantar...
que perdons i molt plena indulgència
avui a Benavites haureu de guanyar.
2—Als Joans gloriosos de Faura
comença l’aurora que enceta l’amor
a la Verge Maria que és Mare
assumpta a la glòria del Nostre Senyor.
Pregueu, Sants Joans,
perquè el poble de Faura seguesca
la llum salvadora que ens torna germans.
3—Sants i Santes que el poble de Faura
venera i aclama en el temple formós,
sou exemple de vida d’un poble,
fanal que il·lumina el camí virtuós.
De Faura i Rubau
aclamem a Sant Roc que ens deslliure
de greus malalties i ens done la pau.
Faura: carrer de Sant Josep
4—Sant Josep té un carrer que l’aurora
desperta i adorna de músics cantors,
cantarem al qui porta als seus braços
la llum de l’albada, l’Amor dels amors.
Josep molt amat...,
que esta canya floresca i ens siga
la vara florida de fe i castedat.
Faura: davant la Protectora
5—Comencem a la vila de Faura
davall les estreles i a Benifairó,
si de Quart i Quartell ens ve l’aura
allà a Benavites serem a muntó.
Cantem, cristians...
que la Reina dels Àngels és Mare
de misericòrdia i ens fa a tots germans.
Faura: als Quatre Cantons
6—La Patrona gloriosa de Faura
floreix en l’ermita mirant-nos a tots,
ella prega pels vells i pels joves,
pels fills i les mares i els tendres rebrots.
Alhora cantem...,
Santa Bàrbara invicta i gloriosa,
després de la vida en cel vos vegem.
Benifairó: carrer del Bon Succés
7—Si mirem, pelegrins, la muntanya
veurem una ermita, jardí fraternal,
és la casa on viu amb sa Mare
la font de la vida, el Rei immortal.
Oh quin Bon Succés
Ella ens dóna esperança en les proves
i ens guia a la glòria del regne promés.
Benifairó: davant de l’església
8—Les campanes tan dolces del poble
alegren les festes i ens criden a tots,
des de l’alt campanar ara ens miren
i escolten la gràcia d’aquesta cançó:
molt nostre Sant Gil...,
vos preguem que ens doneu l’alegria
que enceta aquest dia la flor del gesmil.
9—Es la flor blanca i pura i és signe
de l’ànima santa en gràcia de Déu,
feu Sant Gil que ningú muiga i visca
sens gràcia divina i lluny de la creu.
La senda del Cel
l’andarem, germanets, cada dia
amb goig i alegria i cor ben fidel.
Quart de les Valls: ermita del Ssm. Crist
10—Bons germans, arribem a les prades
del Crist de l’ermita de Quart de les Valls,
és fanal lluminós en la vida,
la mort i agonia i descans dels treballs.
Oh Santíssim Crist...,
en la vostra corona d’espines
i fondes ferides l’Amor havem vist.
11—Escolteu, Bon Jesús, la pregària
que us fan en l’aurora aquests pelegrins,
conduïu-nos per sendes de gràcia
als cims de la glòria dels sants querubins.
Arcàngels i sants...,
per la mort i agonia divines
al cel feu que un dia ajuntem nostres cants.
Quart: al carrer del Crist: nº 19
Quart: davant de l’església
12—A l’església que fou de servites
i ara del poble és la Parroquial,
catarem, pelegrins, que és la casa
on Crist ens consagra el Pa celestial.
Oh poble fidel
per tu prega i demana i et guarda
a Déu nostre Pare, l’Arcàngel Miquel.
Quart: davant de l’antiga església
13—Heus ací l’esglesiola on els pares
la fe celebraren al so del repic,
és el temple que alçaren fa segles
i els lustres el feren amable i antic.
Gloriós Sant Miquel,
puix els ossos dels vells hi descansen
tinguem tots memòria i porteu-los al Cel.
Quart: davant de l’ermita del Pòpul
14—Sou del Pòpul de Quart la Patrona
oh Verge Maria, i del Cel ens mireu,
en aquesta ermiteta escolteu-nos
i en tot ajudeu-nos, oh Mare de Déu.
El poble vos diu...,
puix portem en el cor vostra imatge
anant de viatge a tots protegiu.
Quart: en eixir: nº 1
Quartell: en entrar, al Molí:
15—Verge i Mare gloriosa del Carme
gesmil de les prades i estrela del mar,
ajudeu els qui solquen les sendes
i l’ampla ribera desitgen besar.
I tots els matins...,
en el cel de la vida enlluerne
el sol que il·lumina les flors dels jardins.
Quartell: davant del palau: nº 18
Quartell: davant l’església:
16—Aplegant a la plaça a Santa Anna
cantem a la iaia del Nostre Senyor,
demanem pels vellets i velletes
que els néts i les nétes els tinguen amor,
que es tinguen amor...,
que als camins, als carrers i a les cases
hi regne la gràcia del Nostre Senyor.
17—Sant Abdó i Sant Senén gloriosos,
oh Sants de la Pedra, Patrons de Quartell,
que ells ens guarden els camps i les vinyes
que dormen i creixen en l’ample mantell.
Mantell de les Valls...,
De floretes i séquies canores,
de frutis i esperances, d’amor i treballs.
Benavites: en l’itinerari: nº 1 i 19
Benavites: davant de la torre:
18—Benavites, la torre s’enlaira
per poder parlar amb el vell campanar,
i a la torre les dolces campanes
la miren i canten quan són voltejant.
Germans imitem...
l’harmonia i la gran fortalesa
de torres tan dignes que tots admirem[1].
Benavites: Davant del Cor de Jesús:
19—Cor sagrat de Jesús, Senyor nostre,
que sou font de vida, de pau i d’amor,
convertiu-nos al sant Evangeli
i ompliu-nos de gràcia, de joia i fervor.
Oh Cor traspassat,
perdoneu-nos les culpes comeses,
veniu a ajudar-nos, tingueu pietat.
Benavites: Davant de casa el Bisbe:
20—Benavites és pàtria d’un bisbe
que el bàcul portava amb gran dignitat.
Si la mitra li ornava la testa
son cor resplendia de fe i caritat.
Del poble és honor
monsenyor Josep Vila i Martínez
que fou de Girona son bisbe i pastor.
21—Sant Cristòfol el màrtir invicte
que porta als seus muscles el Nostre Senyor,
dolç bagatge que jo també porte
quan jo del meu pròxim em faig trobador.
De Benicaf
Sant Patró sense fidels que vos canten
els goigs que us cantaven els avantpassats.
Benavites: davant l’església:
22—Oh Maria, dels Àngels Senyora,
els càntics ja pugen de les nostres veus,
que cridant van pels pobles l’Aurora,
del Sol portadora, oh Mare de Déu.
Som els pelegrins...
del fervor i la llum de la glòria
que canten alhora amb els teuladins.
23—Som la veu i el record d’aquells pobles
que de campanetes ompliren les Valls,
L’Alqueria, Rubau, Garrofera,
i Santa Coloma, Els Frares davall;
i Benicalaf...
ai, anem, que està molt solitària
l’església i Sant Jaume ja prop de cent anys.
[1] Les estrofes 19, 20 i 21, fetes el 3 d’agost 2007.
No hay comentarios:
Publicar un comentario